Benvolguts amics i amigues,
La Junta Directiva del Casal de Barri La Miranda vol cessar les activitats "La Petita Miranda" i "Alma Mater". No entenem quin és el motiu per preferir tenir buit i tancat un espai que serveix de punt de trobada a tanta gent del barri.
Esperem entengueu el nostre sentiment d'impotència i ens doneu el vostre suport.
Carta explicativa:
Els veïns i veïnes de la Salut reivindiquem la Miranda com un casal de barri auntèntic, un espai d'ús diari on s’hi facin activitats d’interès per a la gent del barri, no volem un casal tancat i buit.
"Families en Joc" som un grup de 12 families del barri que ens vam constituir com una Associació de criança compartida per tal d'oferir als nostres fills d'entre 2 i 6 anys l'oportunitat de créixer dins un espai ple de natura i amb una ràtio adult/infant diferent a la que s'ofereix a les escoles bressol convencionals. Al setembre del 2010, veient que el Casal de barri La Miranda disposava de diversos espais desaprofitats, varem parlar amb la Junta Directiva del casal i es va acordar verbalment l'ús d'una de les sales del casal per dur a terme el nostre projecte de criança compartida anomenat "La Petita Miranda" de dilluns a divendres de 9h a 15h.
Durant el 2010 i el 2011 la Petita Miranda conviu amb les activitats del casal amb normalitat, fins que a inicis del 2012 la junta directiva ens comunica el seu desig de delegar la gestió del casal en nosaltres perque es veuen faltats d'idees i de forces per tirar endavant un casal que en els últims anys ha anat perdent vida i el moviment que havia tingut temps enrere, se'ns diu que les poques activitats que s'hi duen a terme no fan que el casal sigui rentable i que es tem la desaparició de les subvencions. Tot això se'ns comunica en una reunió d'emergència on la junta ens comunica el seu desig d'abdicar i se'ns demana que nosaltres que som joves i tenim empenta prenguem els càrrecs en la junta, la idea és en les properes eleccions substituir tots els càrrecs de la junta (secretari, vicepresident, tresorer) per integrants de "Famílies en joc", aconseguir més vocalies i que el president (Emilio Vilches) continui en el càrrec de manera purament testimonial (en paraules seves). En saber això, les famílies demanem temps per assimilar l'assumpte i valorar si ens veiem capaços d'assumir tantes responsabilitats, finalment decidim que sí però considerem imprescindible que hi hagi un període de transició per poder conèixer el funcionament intern del casal i que si pot ser, els càrrecs actuals no renunciin al seu càrrec fins al setembre. Se'ns diu que no és possible, que si no es fa de la manera que proposen, el casal es veurà obligat a tancar les seves portes a finals de març del 2012 perque finalitza el contracte de lloguer (cal dir que la Miranda no pertany a l'ajuntament, és un casalot propietat dels Srs. Bagués que es pot llogar gràcies a les subvencions) i ens quedarem sense aquest equipament al barri. A partir d'aleshores, les famílies, alarmades per aquesta situació crítica, ens posem en marxa i amb moltes ganes i il·lusió intentem unir forces per tal de dinamitzar el casal i evitar aquest el tancament d'un espai preciós pel barri i molt estimat pels nostres fills.
Les famílies ens posem mans a l'obra i comencem a organitzar-nos en comissions per tal de trobar solucions:
- Un grup de mares es mou per dinamitzar activitats paral·leles a la Petita Miranda per tal de captar nous socis pel Casal: Es crea l'espai ludoteca obert a les families del barri dinamitzada voluntàriament per dues mares del grup dues tardes a la setmana i s'impulsa el grup de suport a la maternitat anomenat Alma Mater obert a embarassades i mares amb nadons del barri cada dimarts al matí dinamitzat per una altra mare voluntària del grup. Ambdues activitats tenen una bona acollida immediata implicant unes 20 families del barri externes a la nostra associació.
- Dues mares s’encarreguen de preparar el projecte final per a la consecució de la subvenció de l’Obra Social de La Caixa sota petició expressa del President.
- Un pare que està fent el postgrau en animació sociocultural de la UPF redacta conjuntament amb els seus companys de la universitat un projecte integral i intergeneracional sòlid i molt el·laborat que estudia la viabilitat del casal i les possibles vies de dinamització.
Després de setmanes de treball i reunions escollint entre els pares qui hauria de presentar-se com a tresorer, qui com a secretari, etc. la junta directiva convoca l'assemblea anual de socis i les eleccions, i nosaltres, en veure que molts socis no han rebut la invitació a l'assamblea anual, decidim fer una crida a tots els socis des de la web. La frase "Vine, vota i coneixeràs la nova junta" és malinterpretada pel president i aquest ens envia un email molt enfadat malgrat no entenem el motiu del seu neguit. En teoria, nosaltres aquest dia hem de prendre el relleu de la junta, però després de l'email es respira un ambient de crispació, ningú de nosaltres es veu amb cor d'assumir la responsabilitat que implica tenir un càrrec dins de la junta amb el Sr. Emilio Vilches com a president. Davant la nostra sorpresa, la directiva fa un discurs en el qual no mostra en cap moment ni un sol gest d'agraïment pels nostres esforços continuats de salvar el casal. En veure el panorama, decidim expressar el nostre sentir ja que creiem que la gestió del casal no està sent l'adequada i desitjariem que el casal fos un espai obert al barri on s'hi oferís un gran ventall d'activitats per a gent de totes les edats d'una manera efectiva i autogestionada pels mateixos socis, considerem que si l'actual president continua en el càrrec tot esdevindrà més lent, volem persones que sempre amb un somriure als llavis siguin capaces de motivar un equip i entre tots els socis convertir la Miranda en el casal de barri que tots somiem. Representem més d'un 10% dels socis, i segons la llei d'associacions quan més d'un 10% dels socis demanen el cesament del president, s'han de suspendre les eleccions i convocar una assemblea extraordinària.
Al cap d'una setmana, la junta (que no ha estat renovada) decideix obrir un expedient disciplinari del tot il·legal i improcedent i resol sancionar-nos a tots i cada un dels integrants de Famílies en Joc al·legant uns motius inverosímils (com haver destorbat l'ordre del dia de l'assemblea o no saludar). Tot això, curiosament després de que el contracte de lloguer s'hagi renovat a la baixa i el casal gaudeixi de bones perspectives de futur en quan a la incorporació de nous socis en bona part gràcies a les activitats promogudes per Famílies en Joc.
No varem destorbar l'ordre del dia, simplement ens varem acollir als nostres drets com a socis a pronunciar el nostre desacord en la gestió del casal i el desaprofitament d'un espai tan necessitat per molta gent del barri. En un casal com aquest s'hi podrien fer moltes més activitats i al barri hi ha moltíssima demanda i un poderós teixit social ja que La Miranda és l'unic casal que hi ha a La Salut. Des que en som socis, s'hi han fet 3 o 4 festes l'any (la festa de la primavera, el concert solidari...), 3 o 4 dinars populars (com la castanyada, la turronada...), i alguna activitat setmanal amb poc seguiment, considerem que això és degut a una gestió insuficient i estem disposats a fer mans i mànigues per tornar a omplir de vida un espai com La Miranda. A més, ens sembla una pena que els diners públics que haurien de servir per la dinamització i la realització d'activitats d'interès per la gent del barri no s'estiguin aprofitant tal com es podria fer.
Enlloc de complir amb lo establert per la llei i convocar una junta extraordinària en un plaç no superior als 30 dies per tal de mirar de resoldre els conflictes, la junta ens envia als membres de Families en Joc una carta de sanció firmada per un comitè disciplinari. La situació des d'aleshores s'ha anat fent cada cop més insostenible, tot i saber que el cessament de l'activitat no el pot decidir la junta de manera unilateral (ja que com tota decisió s'ha de sotmetre a votacions democràtiques en assemblea), ens vam trobar un cartell a la porta dient que recollissim les nostres pertinences perque se suspenia l'activitat de La Petita Miranda. De moment varem demanar una mediació a l'ajuntament a través de la Sra. Mònica Oriola, Tècnica del barri de la Salut i la Sra. Isabel Montané, directora de Serveis de Territori del Districte de Gràcia, aquesta última els va trucar per dir-los que no ens podien fer fora sense convocar una assemblea extraordinària però van fer com si sentissin ploure. De moment l'assemblea extraordinària no s'ha celebrat i com que no hem marxat ens estan pressionant de males maneres. Dimecres passat al matí trobarem l'hortet dels nostres fills destrossat, les tomaqueres arrencades i els enciams trepitjats i també han posat un candau a la cuina per tal que no poguéssim accedir a la nevera on hi guardem la fruita per a les criatures. Tot plegat està agafant un caire molt desagradable i dijous i divendres les mares no ens vam veure amb cor de pujar amb els menuts a l'espai perque teniem por, la situació és vergonyosa i ens fa fins i tot arribar a sospitar (malgrat no en tenim proves) que potser algú s'està apropiant indegudament de les subvencions que arriben de l'administració i que s'haurien de destinar a promoure activitats obertes al màxim de gent del barri.
També han canviat el pany de la sala on es realitzava Alma Mater, (un espai gratuït de trobada per a dones embarassades i mares amb nadons que feia una gran labor social al barri) sense cap mena de preavís i el dimarts passat a les 11h, un grup de 10 persones, algunes embarassades i d'altres amb els seus nadons a la bandolera es varen trobar que havien pujat tota la costa sota el sol fins a la Miranda per res, el lavabo també estava tancat, personalment veig això com un abús de poder masclista i una falta de consideració i de respecte greu davant de persones del barri que fan un bon ús del casal.
Ahir varem rebre una carta en la que en cap moment es mostra cap mena de disculpa envers la destrossa de l’hort ni les actituds hostils dels darrers dies i on se’ns ofereix un pacte fins aquest divendres 22 de juny, data en la qual se’ns obliga a abandonar l’espai.
Evidentment, no volem arriscar-nos a tornar a passar per una situació tan dolorosa com la de l'hort amb les criatures pel mig. Decidim abandonar l'espai mirant de negociar que se'ns permeti entregar les claus el 6 de juliol per tal de tenir temps de fer un tancament com cal de l'activitat tenint temps de llogar un local i no fer el trasllat a correcuita però els membres de la junta es mostren tancats en banda, hostils i sense cap ànim de negociar. Un membre de la junta em fa saber que en realitat no els hi vé d'uns dies perque no necessiten l'espai per res en concret, però em diu literalment que no ens volen veure ni en pintura i que si el dia de la Revetlla no ens hem endut les joguines dels menuts i els nostres mobles ens ho treuran ells mateixos al carrer...
Esperem entengueu el nostre sentiment d'impotència i ens doneu el vostre suport.
Moltes gràcies de tot cor, siguem el canvi que volem veure en el món <3
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.